Les 20 cares del Minipop
5 Març, 2020
Mostrar tot

Us presentem els protagonistes dels cartells

Us presentem els protagonistes dels cartells del Minipop 2020! Cadascun d’ells té una història al darrera i representa un col·lectiu o part del públic.

El Roger de Lleida representa el nombrós públic que ve de fora de la ciutat. Guarda com un tresor les baquetes de Cala Vento.

La Gal·la és una entusiasta del festival i ha encomanat la seva passió al seu germà Octavi. Ho té claríssim. Per ella el Minipop és el millor festival del món.

L’Ona és generació 100% Minipop. De venir a la primera edició essent filla única a la darrera acompanyada dels seus dos germans. La família ha crescut amb el festival!

L’Asun representa l’equip i els inicis del festival. Va formar part del petit equip que va crear el Minipop juntament amb la Núria, la Noe, les dues Sílvies o el Javi. És arquitecta i va dissenyar aquella primera instal·lació embolicada amb cintes com un regal a la ciutat.

Quan encara era un cigronet, la Bruna ja va venir al festival. Els seus pares van anunciar que estaven embarassats en un Minipop. I sabeu quina és la primera paraula de tres síl·labes que va dir? Mi-ni-pop! L’Octavi, el seu pare, ha punxat en dues edicions i fa dos anys també els acompanya la seva germana petita Sira. Són l’exemple de família que ja anaven al festival i ara ho continuen fent amb la canalla.

L’esperit Minipop està representat al 100% en la família de l’Anna. Tenien entrades per la vuitena edició del festival i el dimarts anterior van diagnosticar una malaltia molt greu a la seva filla petita. Però van decidir seguir amb els plans i agafar força pel que vindria. «Van ser tres dies d’una injecció d’energia positiva molt bèstia» diu la Carme, la seva mare. Per ells el Minipop és encarar la vida amb optimisme.

El Teo és el nostre fan número 1. Va néixer l’any del primer Minipop, té l’habitació plena de pòsters i records de les diferents edicions. La seva passió és tan gran que el vam homenatjar durant el cinquè aniversari del festival.

El Quim representa les famílies de Tecletes Mares de Tarragona. “Vaig al Minipop des d’abans de néixer!”, diu content i satisfet. Va viure la segona edició des de dins de la panxa i des de llavors no se n’ha perdut cap.

La Joana i la seva família són tota una institució dins del Minipop. Presents des de la primera edició. La Laura a la producció, el Jordi a l’equip d’instal·lació i la Joana com a voluntària a taquilles, alimentant l’equip o allà on faci falta. Diu que el Minipop és com una família i parla orgullosa d’un festival que s’ha fet gran.

De públic a voluntari. El Pau és de la generació que ha crescut i s’ha fet adolescent amb el festival. Ha viscut tots els Minipops amb la colla de l’Arrabassada, els amics de la Riera, i des de fa tres edicions fent de voluntari amb gran vocació. Som molt fans del seu entusiasme i el seu somriure! Love you!

El Frederic representa el públic sense fills, que cada any és més nombrós. Entusiasta de la programació musical, l’hem vist punxant a la Silent Disco, ballant davant l’escenari i demostrant els seus coneixements musicals al ‘miniquiz’ de divendres. És de la revista musical La Nova Escena.

El David representa tots els artistes que han passat pel Minipop. És l’únic músic que ha participat a totes les edicions i fins i tot a la prèvia a la plaça dels Sedassos. És el nostre dj resident, mestre tallerista, fan incondicional i testimoni de la creació i creixement del festival.

El Roc és la generació Minipop. És dels que farà deu anys enguany, com el festival. Cada any vénen al passeig de les Palmeres amb moltes ganes de gaudir de la música i la cultura tota la família. Són cinc des dels inicis i no fallen mai.

La Cinta té 99 anys i ha vingut a uns quants Minipops amb les Tecletes Mares de Tarragona. Representa a tots els avis i àvies que gaudeixen del festival. L’esperit de crear un projecte realment intergeneracional. Persones de totes les edats que comparteixen un espai d’oci i cultura, a través del teatre, el cinema o la música.

L’Emma és equip, voluntaris i amor. El seu pare era un dels membres de l’equip més entusiastes del festival. Tardes i nits al tinglado amb els preparatius; dies sencers al passeig de les Palmeres, movent tanques, conduint la Paquita; muntatges i desmuntatges, i festivals gaudint amb l’Emma, sense perdre’s ni un concert ni un taller. Riures i complicitats i el  cor més gran que hem tingut a l’equip. Aquest any també hi seràs Jordi, com sempre.

La Sònia és una de les fundadores de Tecletes Mares de Tarragona i per tant ànima d’aquesta revolució de mares transformadores tan arrelada ara a la ciutat. No s’ha perdut cap edició, ni ella, ni la seva. família. La Berta i l’Anna son d’aquesta generació que varen començar amb 5 o 6 anys i s’han fet grans al festival. Els nostres adolescents! “La maternitat no ha de ser un obstacle per seguir gaudint de la música”, diu la Sònia.

La Duna és la cara del nou públic. Té 4 anys i ha viscut 4 edicions del Minipop. La seva mare explica que van descobrir el festival buscant activitats per gaudir en família. Va ser un amor a primera vista. De seguida s’hi van enganxar i cada any el viuen intensament de principi a fi. Són dels primers d’arribar i dels últims de marxar. I tenen un consell per vosaltres: no cal que espereu a tenir fills per festejar amb el Minipop! És un festival per tothom.

La Li del Sapporo representa a tots els patrocinadors que han confiat en el Minipop i han permès que la programació anés creixent. Va ser de les primeres. Fa 10 anys li vam explicar que organitzàvem un festival i de seguida s’hi va apuntar. A partir de la tercera edició, el sushi i els noodles del seu restaurant japonès passen a ser el nostre menú de la nit oriental.

L’Ivan forma part de l’equip d’arquipops, els arquitectes que pensen, dissenyen i creen els espais de la instal·lació del festival. Per ell la millor virtut del Minipop és que que faci feliç a persones tan diferents. “L’expressió de la gent ho diu tot”.

I acabem les presentacions amb el Ricard i Laura. La seva mare, la Lita, va comprar les entrades de la primera edició en un Trapezi a Reus, quan encara anàvem de sarau en sarau amb el talonari en mà. I des de llavors fins ara, aquests bessons no s’han perdut ni un Minipop.